Durant la pandèmia tots hem hagut de prendre mesures especialment complexes per poder tirar endavant amb el nostre dia a dia.  Això no ha sigut una excepció en cap sector: el teletreball al sector serveis, la complexitat addicional que s’està vivint aquests dies a les escoles, la conciliació de les mesures de seguretat amb altres activitats necessàriament presencials, etcètera. En darrer terme i com no podia ser d’altra manera, també en el món de l’Administració de Justícia ha calgut adoptar mesures per poder pal·liar els efectes devastadors del confinament.

L’aturada efectiva d’activitat va suposar un increment del retard que ja acumulen, amb caràcter general, els nostres jutjats i tribunals a l’hora de resoldre els casos que els hi són sotmesos. Durant  l’estat d’alarma el Ministerio de Justícia va adoptar una mesura poc pacífica i força criticada: declarar hàbil un període de vint dies durant el mes d’agost, de manera que els jutjats i tribunals poguessin realitzar actes processals -presencialment o telemàtica) durant aquest dies tradicionalment de vacances.

Sense que tingui valor científic absolut però com a dada indicativa, adjuntem aquest enllaç als resultats d’una enquesta elaborada pel Il·lustre col·legi d’Advocats de Sabadell entre els seus col·legiats -consulteu les gràfiques de la pàgina 2- en la qual es posa de manifest que malauradament els jutjats i tribunals d’aquell partit judicial no han aprofitat aquests 20 dies d’agost per celebrar actes que haguessin permès una veritable descongestió de la seva pròpia “llista d’espera” -tot i que per contra, si que han dictat actes escrits que han donat lloc a terminis processals, la qual cosa no era l’objectiu de la mesura, obligant als professionals de l’advocacia a deixar les vacances per presentar escrits o recursos-.

No creiem que en altres partits judicials les xifres siguin essencialment diferents. El cert és que és una llàstima com s’hagi tret profit d’una mesura com aquesta que hauria d’haver apaivagat ni que sigui una mica els efectes crítics que la pandèmia en aquest camp de l’activitat -per altra banda, essencial per al funcionament ordenat d’una societat moderna i un estat de dret-.

No ens enganyem: aquesta inacció no és exclusiva de l’administració i justícia però per desgràcia és indicativa dels moments que estem vivint a on sovint és més fàcil proclamar amb alta veu la magnitud de la tragèdia que fer esforços, per petits que siguin, per posar-hi una mica de remei.