Tres mesos després de l’inici del confinament, tot sembla retornar al que era la nostra vida i treball abans del 13 de març de 2020. Això, però, no és del tot cert, han passat moltes coses des d’aleshores, moltes d’elles encara per processar individualment, però sobretot, col·lectivament.

La pandèmia ha estat dura, ha llevat moltes vides (i encara ho fa) i en molts casos de manera cruel. Les xifres son tant altres que tots plegats encara no hem aterrat aquesta realitat.

Però també hem de fer esforços, no només per aprendre del que hem viscut, sinó per millorar la nostra vida (personal i professional) a partir d’aquests fets. La majoria de les generacions que estem vivint aquest episodi no havíem experimentat fins ara un fenomen global tan condicionador de la nostra quotidianitat, i això necessàriament ens ha de fer pensar i canviar.

A Bosch Soler Advocats hem seguit en plena activitat i al costat dels clients en aquests tres mesos, en bona part gràcies a un esforç realitzat des de 2018 per, entre altres coses, digitalitzar el despatx i dependre menys de l’espai físic.

El nostre projecte ens ha portat, coincidint amb aquest moment temporal, a actualitzar la nostra pàgina web i a iniciar la nostra presència a les xarxes socials; volem ser més a prop del nostre entorn professional. Precisament a la revisió del web reflectim els nostres valors, entre els que hi signifiquem la Proximitat i el tracte personalitzat. I aquest, precisament, serà un dels nous reptes del moment: reunions presencials? Videotrobades? Un mix?

Doncs haurem de ser emocionalment intel·ligents, i combinar tots els factors en joc: la seguretat, l’eficiència en la gestió del temps, l’escalf, l’empatia, les habilitats digitals… No tothom respon de la mateixa manera davant d’aquest nou escenari, i serà necessària una aproximació a cada cas, a cada client, però afortunadament, ho podrem fer amb un ventall més ampli d’eines i amb la certesa que algunes actituds no són un èxit teòric, sinó una millora contrastada.

Per tant, els dies vinents s’acabarà l’estat d’alarma (i esperem que no torni), però tornem tots amb una mirada al nostre entorn una mica diferent i el primer que cal fer és percebre que aquesta mirada diferent l’hem d’usar per viure millor, per treballar millor i per ser millors, individualment i col·lectivament.

Si ens obsessionem a cercar un retorn al món previ a la pandèmia, perdrem l’oportunitat de fer de les nostres vides i la nostra feina un espai més gratificant a part, és clar, de què correm el risc de no trobar-lo.